La fruita del mes

Una de les coses que més m’agraden d’aquests mesos de tardor, a banda dels colors del cel, de l’arribada de les primeres pluges i de l’evolució que patixen els nostres cobrellits: llençol, llençol cobertor, llençol cobertor manteta, paduana, nòrdic... (a vore si enguany arribem a la fase nòrdic, per ara no ho sembla) a banda de totes estes cosetes, deia que, una de les coses que més m’agraden d’aquests dies és topar-me, de nou, amb l’olor de les mandarines. M’agrada moltíssim eixa olor dolça, suau i al mateix temps agra, que et trobes en tantíssimes ocasions en taula, després de dinar. Curiosament, el que més m’agrada de l’olor de les mandarines és que no té cap tipus d’horari fixat. M'agrada quan l'olor em sorprén a qualsevol hora del dia, és una aroma totalment imprevisible i, siga quan siga i on siga, sempre m'alegra; l'olor agredolça de la clementina rau per unes hores allà on ha estat menjada i, per tant, és possible trobar les flaires a qualsevol lloc i en qualsevol hora... quan dobles un carrer ja fosc a les 19.00 h de la vesprada, quan a mitjan matí vas al bany i et topes amb algú esmorzant, quan saludes un amic, quan passes per davant del forn, quan et cordes la sabata, quan baixes en l’ascensor... fins i tot, quan algú et recorda la dolcíssima olor de la mandarina. Mira, aquests són els xicotets plaers que em dóna la vida. Heus ací les cosetes amb què vaig passant els dies.