La Muixeranga d'Algemesí

Ahir era dia de festa a Algemesí –i tant! Segurament, el poble haurà passat una setmana de neteja perquè anit les grans portes de fusta de les cases i palauets del centre d’Algemesí ens deixaren veure les seues polides ceràmiques i trencadissos. Obertes de bat a bat, les cases esperaven ben engalanades, un any més, la visita de la Mare de Déu de la Salut. Cap allà que acudirem. Una processó ben llarga, la d'ahir a Algemesí, que començà amb l’autòctona Muixeranga -també anomenada dansa dels valencians- i les seues construccions, bressol dels actuals castells humans que s'estructuren al llarg del Països Catalans. Impressionant! Centenars de persones vestides de blau i roig i uns tants altres de roig i verd que a cada dos metres construïen torres humanes i quadres religiosos de tot tipus; una caterva de gent en la processó i molta més mirant-la. Després de la Muixeranga vingueren els balls: els Bastonets, el Ball dels Pastorets, els Boleros, els Arquets, el Ball dels Llauradors (i me'n deixe uns quants), els tres mil tabalets, trombons i tubes i aquella animalada de dolçaines, en fi... una quantitat de folk més que considerable!

Després de dos hores de música i danses i una basca sufocant, va arribar la processó tal i com l’entenem; amb les seues dones, la seua devoció, els seus pentinats, els seus ciris... Al mig de la processó, la creu! I darrere de la creu l’acollonant Ball dels Tornejants. Un dels que més em varen agradar. Tant, que vaig acabar pagant un euro perquè em donaren una estampeta de la Mare de Déu de la Salut. Que no en falte! En acabar els Tornejants encara quedava més de mitja processó, més gent, més dones, més ciris. Després, segurament, vindria la Mare de Déu i jo que sé... l’alcalde i eixes coses. Més tard encara, la devoció i la festa es reuniria a la plaça de la Capella per tocar i ballar tots alhora... nosaltres ja no estàvem allí per comprovar-ho. Tornàvem vora les 2.30h. Avui, hi haurà una nova processó i, tal com asseguren els aborígens de la Ribera Alta, serà encara més llarga! Avui, evidentment, tampoc no podia alçar-me i no sé com no me l’he pegada a la dutxa però la veritat és que la revetla d’ahir pagava la pena. La cosa és que avui és divendres, que des de la dutxa que pense en la migdiada i que el que volia dir, i ja m'estic estenent massa, és que si avui algú s’anima a anar-hi que sàpiga que jo m’acoble.